Si cliquen ací:


podran fer un passeig virtual pel burribloc i buscar amb facilitat

tots els continguts que hem publicat fins ara.


...


PASSA LA VIDA........................ EL CORRAL DE BUCOMSA

........El Pulcribloc..................................................El racó del fumador



EL SOLFABLOC........................ EL REBOST DE BUCOMSA

... Estellés en solfa........................................La vida secreta de les paraules

dilluns, 28 de maig de 2012

DIU EL MORT AL DEGOLLAT...: QUI T’HA FET EIXE FORAT?


El llenguatge col·loquial no sempre s'ajusta a les estructures literàries acadèmiques; amb freqüència, el mateix poble ha construït els seus propis glossaris i argots, bé siga per degeneració de les paraules oficials o per aplicació de comparatius i exageracions, més o menys gracioses. Quan oïm enmig del fragor d'una discussió allò de: “Si no calles t'arrancaré el cap... et trencaré els nassos... t'obriré com una magrana”, estem davant unes expressions exagerades (de mal gust, això sí), però sense intenció d'acomplir tan acalorades amenaces. Igualment, els afalacs –aduladors o sincers– ens porten de vegades a utilitzar ressonàncies un tant temeràries: “Per tu donaria la vida...” “Eixa xica és una reina... una mare de Déu...” “Eres la més guapa del món...” “Eres més alt que el campanar”. No cal explicar que això de donar la vida és un dir... i que els campanars estan construïts de forma que les persones no puguem tocar les campanes amb la mà.

Durant més de 4 anys, l’equip d’investigació de BURRERA COMPRIMIDA SA va publicar per entregues al voltant de 500 glosses pertanyents a la fraseologia popular més usada pels habitants de les nostres geografies més pròximes. Ho féiem amb periodicitat mensual, en una de les revistes gratuïtes que reparteixen als llocs públics. L’experiència va ser gratificant, i per això hem decidit usar el nostre burribloc per ampliar aquell glossari que vam encetar fa quasi 10 anys. En principi ho farem amb expressions, dites o aforismes que s’han creat (o s’han posat de moda) com a conseqüència de l’ambient de crisi vergonyosa que ara patim, però no descartem la possibilitat de reprendre la filosofia inicial, i jugar a lexicògrafs amb qualsevol referència viva que arribe a les nostres sofertes orelletes.

Capçalera de la secció de la revista Marina Alta
on es publicava el glossari de Bucomsa.

Amb aquesta gosadia gramatical no pretenem emular la tasca dels nostres filòlegs; no tenim espai ni coneixements suficients per a fer-ho. Simplement intentarem divertir el lector i, al mateix temps, divulgarem una sèrie de singularitats que poden ser d'interés, sobretot per a la gent més jove. Aclarim també que les glosses apareixeran disposades en fila índia i per ordre de caiguda. Comencem JA:

EL GLOSSARI DE BUCOMSA
GLOSSES DE CRISI
1a entrega

ESTAR EN CRISI. Expressió utilitzada per a referir èpoques o moments d’especial dificultat per a les persones, animals i/o coses (normalment, les crisis modernes solen estar produïdes per les coses que han fet alguns animals en detriment de les persones). Una crisi pot ser individual o col·lectiva, i s’origina per motius accidentals o per causes provocades (ex.: Si ens diuen que, a Batiste, se li ha fet l’ou dret com un meló per culpa d’una picada d’abella, estarem davant una crisi de salut individual motivada per un accident. Però si ens diuen que hi ha 5.500.000 aturats (i amb pasta per a més) i un nombre incalculable de retallats i/o reformats (i amb pasta per a molt més), cal pensar en una crisi col·lectiva provocada per irresponsabilitats irresponsables).
      
NO TINDRE UELA. Forma de referir individus propensos a l’autodivulgació de les glòries i les virtuts que ells mateixos s’atribueixen. Habitual en mandataris desvanits i en bufanúvols congènits. Normalment, els “sense uela” inauguren les coses abans de començar-les, i utilitzen els mitjans que paguem entre tots per audoadular-se. Els (des)uelats solen culpar de les crisis les ueles dels opositors o l’abella que va picar l’ou dret de Batiste.

SER UN DESVANIT. Confondre l’autoestima amb l’autoenamorament. Viure en estat d’autosatisfacció de manera continuada. Els desvanits també s’apanyen sense uela i solen pensar, al més pur estil CR7, que tothom els enveja perquè són guapos, rics i sabuts. Per això, suposem que cada dia es miren a l’espill per tal de carregar-se les piles, i s’autodediquen lloances extremes de caràcter autodidacta (ex.: ¡Qué grande eres, Ricardo!..., qué pelo tan rubio tienes, y qué ojos tan azules!). Hi ha desvanits que no coneixen la crisi... ni la vergonya tampoc.

Explicació gràfica de la referència col·loquial
"Tindre un morro que se'l xafen".

TRAURE PIT. Presumir importàncies delirants. Botinflar-se amb aires putrefactes. Bufar en caldo gelat. Fer el ridícul de manera sistemàtica. Inaugurar aeroports sense avions. Amenaçar de matar a canonades l’abella que va picar l’ou dret de Batiste.

SER UN CORRUPTE. Referència als funcionaris, governants o poders fàctics que practiquen il·legalitats o es deixen subornar per les colles de lladres i/o especuladors per tal d’alimentar les seues butxaques. Alguns corruptes han estat corromputs per corruptors indesitjables, però altres s’han autocorromput a ells mateixos en benefici de les seues pròpies maldats financeres. Quan els duros botaven, corruptors i corromputs, desvanits i (des)uelats, ens venien la burra del progrés com una gesta heroica i desinteressada sorgida de les seues capacitats, polítiques i financeres; ara diuen que són víctimes d’un complot ordit pels envejosos per a desprestigiar-los.

Així tractaven els porcatas de Porquilàndia als negrets de l'Àfrica.
Recollons, Rafelet!

SER UN TESTAFERRO. Donar la cara (i el cul) en favor dels corruptes i els desvanits (tinguen o no tinguen uela). En l’argot intern del politiqueig contemporani, el testaferro és la persona, animal o cosa que s’encarrega de fer la faena bruta (ex.: El Bigotes va organitzar una festa d’exaltació campista i va cobrar el 400% del valor real dels costos; però, els contractes, els va firmar Batiste abans que l’abella li picara l’ou dret).

SER UN LLEPÓ. És com ser un testaferro, però en versió bleda i en formes més servils. Conec llepons que han venut per un plat de llentilles ràncies la poqueta dignitat que tenien. Els llepons (o llepaires) més entusiastes són també coneguts com a pilotes, i els més enfebrits com a mamons.
  
LA BAMBOLLA IMMOBILIÀRIA. Creixement econòmic fictici basat en l’especulació, la construcció d’immobles desmesurada i embogida i la depredació del medi ambient. L’esmentada bambolla va portar com a conseqüència increments anormals de preus, requalificacions irresponsables de terrenys, la creació d’un mercat de treball insostenible i amb data de caducitat, l’enfonsament provocat d’alguns sectors econòmics tradicionals, com ara l’agricultura, o el podriment irreversible del mercat hipotecari (hi ha més causes i més conseqüències, però, pel moment, ho deixem ací). La bambolla que ara plorem i paguem entre tots (excepte els que la van provocar) va iniciar-se l’any 97, amb governs del PP a Espanya i a València; l’any 2004 va continuar inflant-se amb un govern del PSOE a Espanya i del PP a València, i 4 anys després va rebentar en les mans de l’infeliç de Zapatero (amb el PP manant a València) i s’inicià la crisi que els experts més realistes preveien des de feia temps. Quan la referida bambolla va explotar, l’ona expansiva va escampar pertot arreu les partícules escatològiques que havien servit per a inflar-la; per això, ara tot fa oloreta de merda (perdó) de caca.

SAQUEJAR. Robar en un lloc, a mans plenes i sense cap tipus de mirament, fins no deixar estaca en paret. Durant els temps d’inflament de la bambolla, els lladres i els corruptes, amb l’ajuda inestimable dels llepons i els testaferros, van saquejar les arques d’algunes empreses i institucions públiques, mentre els desvanits treien pit i nodrien amb autobombos els seus deliris de grandesa. Porca misèria!

TINDRE CÀRRECS INSTITUCIONALS. Exercir tasques directives en empreses i/o institucions públiques. Els mandataris de guàrdia, siguen o no siguen desvanits, trien a dit els càrrecs públics, els quals, també a base de ditades, nomenen els executius que regeixen i administren les tals empreses. Ara han vingut les maresmeues, i els càrrecs institucionals diuen que ells no són responsables dels saquejos perquè no estaven preparats per a ser directius i, per tant, desconeixien les malifetes dels empleats corruptes. Per a controlar i analitzar no estaven preparats, però per a fixar-se dietes astronòmiques, honoraris vergonyosos i pensions insultants, eren autèntics experts.


Primer era un banc exemplar, gràcies a l'exministre pepista Rato.
Poc després, Rato es sacrifica, cobra i se'n va.
L'endemà faltaven 10.000 milions, al dia següent 15.000 i a l'altre 19.000.
Ara (pel moment) en són al voltant de 25.000 (la premsa dixit).
Primerament, l'Estat prestaria els diners al 10% d'interés.
Ara, ja no cal tornar-los. Demà... serà un altre dia.

DIR EL MORT AL DEGOLLAT...: QUI T'HA FET EIXE FORAT? Metàfora macabra usada per comparar dos individus de la mateixa condició o les mateixes tendències. Aquesta dita és antiquíssima, però ara s’usa molt en les converses col·loquials per a ironitzar sobre les disputes parlamentàries del PP i del PSOE, quan s’acusen recíprocament dels mals de la crisi i de les solucions desesperades que cadascú ha decretat per a remeiar-les. Ningú no vol ser el mort ni tampoc el degollat, però sembla que  tots dos estan d’acord que els del populatxo paguem el forat produït per l’explosió de la bambolla que havien inflat amb merda (perdó) amb caca.

TINDRE ESPERANÇA. Confiar en un futur millor per a tots, sense mandataris mediocres i sense desvanits que no tenen uela, sense bambolles immobiliàries ni abelles que piquen l’ou dret de Batiste, on els lladres tornen els diners que han robat i els directius no preparats vagen a tirar pedres al riu. Pel moment, l’única esperança que tenim es diu Esperança Aguirre, i eixa classe d’esperances no alimenten les nostres devocions.
I jo pido que els lladres tornen tots els diners que estan robant
davant els nassos de vostés, donya Perança.

Ho deixem per ara i per hui. En la pròxima entrega continuarem glossant aquelles expressions relacionades amb la crisi que la saviesa popular ha volgut que formen part del llenguatge col·loquial de manera més o menys pejorativa. Queda molta tela per rascar (i nosaltres volem rascar-la) a partir de les dites sorgides dels processos judicials, de les escoltes telefòniques i de les barbaritats sorprenents que brollen de l’ambient tragicòmic que ens afecta.

28 comentaris:

  1. Sr. Bolufer: Vosté va suggerir que inserirem a la pàgina el ninotet seductor amb el rètol: "Un bloc es nodreix dels teus comentaris"..., però ací no comenta ni Cristo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho vaig fer per tal d'animar la clientela a testimoniar la seua presència. Ja saben vostés que el nombre de visites s'incrementa contínuament, i que al burrigrup del facebook sí que ens honoren amb els seus testimonis. Havia pensat canviar el lletreret per un altre que diga: "Parle jo, o passa un carro?"... però no m'atrevisc a fer-ho. Tinc por que es burlen de nosaltres.

      Elimina
  2. Faça el que vulga, però si no entren comentaris, lleve el ninotet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal tenir una mica de paciència, senyors. Ja saben vostés que la rebel·lió d'Espartaco no va es va consumar fins 200 anys després de la seua mort.

      Elimina
  3. Vol dir que hem d'estar 200 anys esperant un comentari?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vull dir que no perden l'esperança. La (des)Esperança Aguirre no porta res de bo. A més, jo encara no m'he mort.

      Elimina
  4. Res, sr. Bolufer. Amb vosté no es por parlar. Cuide's, i faça el que vulga amb el ninotet.

    ResponElimina
  5. M'ha agradat molt aquesta entrada al blog i, a més a més, he conegut a Batiste, que siga dit de passada, pobre com té l'ou. Enhorabona i sent molt haver fet un comentari, perquè la seua discussió al voltant del ninotet i de la mancança de comentaris és sensacional. Enhorabona mestre!!!

    ResponElimina
  6. Molt agraït pel comentari, sr. Moreno. Gràcies a vosté hem redimit l'honor d'aquesta entradeta, hem salvat el cap del ninotet i hem tapat la boca als del consell d'administració del burribloc. M'alegra que li haja pres afecte al pobre Batiste; és el meu comodí preferit en versió masculina (en la femenina és Pepiqueta... ja la coneixerà també). Vosté em dóna generosament el tractament de "mestre" i, li diré, que tots aquells que m'han distingit amb eixa prerrogativa, han acabat superant-me, la qual cosa m'ompli d'orgull (vaig sentir dir a un gran personatge, que no és un bon mestre qui no és superat pels seus deixebles). Així doncs, amics... supereu-se uns als altres tal com m'heu superat a mi; serà una bona manera d'afrontar el futur amb alegria i sense esperances aguirres.

    ResponElimina
  7. Què vol dir "ser un trencapinyols", senyor Bolufer? A aquest pas, ja em veig vindre que el personal de redacció del burribloc, amb vostè al cap, haurà superat també la pròpia assessoria lingüística de Bucomsa, i aleshores el copresident Tomàs Llopis i la coprisidenta-jo ens haurem quedat sense feina i sense ningú que es deixe assessorar... A no ser que la desvalguda senyora Sánchez de León decidira apuntar-se algun dia a classes de valencià...! De més grosses en veurem!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja sap, senyora Escrivà, que un trencapinyols és, en la vida real, un pardal de bec violent i d'idees destructives. En la vida virtual supose que serà un element entravessat i emprenyador que sempre té ganes de tocar els cataplins. En tot cas, el referit exabrupte l'ha signat Bucomsa, que no el sr. Bolufer... i que n'hi ha de més grosses que la sra. Sánchez del Lleó ho ha dit vosté. Jo sóc innocent.

      Elimina
  8. No tan sols el poble ha creat els seu propi glossari sino que també les acadèmies de la llengua s'han vist obligades a incorporar vocables conseqüents de la degeneració política, econòmica o social i amb les quals es podrien fer enciclopèdies o abecedaris corruptes: Adjudicacions. Blanqueig capital. Concessions. Delinqüents. Estafes. Fraudes. Guilopos. Harpies. Irregularitats. Joc brut. Kaos. Lleis de l'embut. Malversació de fons. Negocis. Ocultacions. Privatitzacions. Quarant mil lladres. Retallades. Suborns. Trames. Usurpacions. Vergonya (manca de). Wàters. Xoriços. Y de Grècia. Zoo il·lògic... i moltes més...i més...i més. Jo crec que fins i tot Burrera Comprimida podria experimentar creant les seues pròpies frases i mots donat que les fonts d'on extraure recursos les tenim a l'abast.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Prenc nota de la seua pluja d'idees. Anirem glossant glosses a mesura que el guió ho requerisca.

      Elimina
  9. Us promet que volia escriure EN LLOC DE "FRAUDES", FRAU però no sé per quina maquiavèlica raó ho he escrit dues vegades en castellà. Serà que és més difícil fer fraus en la nostra llengua? No sé, el subconscient, de vegades, ens fa alguna broma. El Sr, Bolufer o qui tinga les claus del burribloc que elimine quan puga un dels dos comentaris meus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Li passe el mort a la sra. Escrivà, de l'assessoria lingüística de Bucomsa. De totes les formes, un frau és també un espai entre dues fileres de plantes o arbres, i ja sap vosté que, en l'època del "progrés", arrancaven les tals fileres i deixaven els terrenys sense fraus i en pilotes (en alguns casos, de golf).

      Elimina
  10. Solucionat! A instàncies de la senyora Pepa Pons Costa s'ha eliminat un comentari del qual ella mateixa n'era autora, però no per cap inconveniència, ni perquè ofenguera cap sensibilitat ni atemptara contra cap bon gust...que això no va amb el seu estil impecable..., sinó perquè estava repe! Si és que és allò de "o calb o amb set perruques". I la correcció de "frau" en lloc de "fraude" està acceptada i aplaudida per l'assessoria lingüística de Burrera Comprimida. Donem fe que els practicants i seguidors/seguidores de burrera són molt sabudes, la qual cosa ens ompli de satisfacció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt ben dit, sra. Escrivà. El que no tinc massa clar és allò que ha dit referint-se a la sra. Sánchez dels Lleons: "De més grosses en veurem".... Crec que és una forma encoberta de dir-li grossa a la referida sra. O no?

      Elimina
  11. No sé què m'ha agradat més, si que obrira de nou l'aixeta del doll satíric de glosses que tant de somriure irònic va despertar, desperta i despertarà, o el recurs dels autocomentaris, ho ha aconseguit, ha batut rècords.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvinguda siga de nou a la casa dels pobres, sra. Guardiola. Enhorabona per la publicació del seu darrer llibre "La casta de banya trencada". Gràcies per la seua opinió, pels seus elogis i, sobretot, per la seua visita.

      Elimina
  12. Sr. Bolufer: No troba que ja ha fet prou el borinot? Deixe ja de festejar amb les dames visitants, i no les castigue més amb les seues gramàtiques de galanteria pedània. Dedique's a escriure glosses noves, i procure que entren comentaris nous (que no siguen seus) si no vol que li fem llevar el ninotet.
    Per cert; qui ha dit que la sra. Sánchez dels Lleons està massa grossa?

    ResponElimina
  13. És vostè una quebarbaritat humana, senyor Bolufer, que alegra les entranyes d'aquest burribloc i sembra burreres bones allà on posa la ploma. Hi ha grosses guapes, i guapes grosses; però donya Sánchez dels Llaons cria dins d'ella una persona lletja i fatxa, i, segons vostè també, grossa. I d'això, jo no en tinc la culpa. Per cert, vostè ens ha dit "guapes", a Pepa (Guardiola), a Pepa (Pons), i a mi (sra. Escrivà), i jo li conteste: aiiii...!, així, sospirant cap a dintre... Que visca el senyor Bolufer i tota la Burrera que genera!

    ResponElimina
  14. Jo crec que la referida política Sánchez s'acosta més a la PRIMA DE RISC que a la GROSSA DE NADAL. Però al cap i a la fi, la bellesa està en els ulls de qui la mira.Ah,... i si continua diguent-nos guapes li omplim de comentaris el burribloc, el burrigrup i...i...i el burriperfil.

    ResponElimina
  15. Serà que és més difícil fer fraus en la nostra llengua? Això no ho sé, senyora Pepa Pons Costa, però del que dissortadament n'estic ben segur és que no és gens difícil fer fraus a la nostra terra.... I demane públicament disculpes a tots els participants en aquesta conversa per haver-hi trencat el fil de la gràcia, però de vegades a un se li encén la sang com a Batiste quan se li va unflar l'ou o com aquell altre que va necessitar als bombers per traure's l'anell d'acer i no precisament del dit gorrí.

    ResponElimina

«VIDA, TANTA VIDA!» AMB JOAN PELLICER I EL SEU 'DIARI DE SOTAIA'

Maria Josep Escrivà a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 25/07/17
*Per Maria Josep Escrivà* Llegir el *Diari de Sotaia*, que ha publicat, amb encert impagable, la Institució Alfons el Magnànim-CVEI és tornar a caminar a prop de Joan Pellicer, amerar-se de les seues paraules entusiastes i reverencials, admirar-se amb la seua admiració envers cada troballa senzilla i alhora grandiosa que la terra ens descobreix. Us anime, tant si sou amants —o aficionats només— de l'etnobotànica com si no, a no deixar-ne passar l'oportunitat. *Una de les imatges de l'exposició Joan Pellicer. La saviesa de les nostres plantes, que es pot visitar al Museu Valencià... més »

EL FLORIDO PERNIL (2)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/05/17
*Per Salvador Bolufer* Fuiste de glorias florido pensil hoy reverdecen a un impulso juvenil Aquests dos pseudoversos –rebordonits, per cert– pertanyen a la lletra de l'himne d'Espanya que publicava l'Enciclopedia Álvarez, el llibre didàctic més habitual en les escoles franquistes entre els anys 1954 i 1966. I això de *Florido pensil*, que traduït al valencià seria més o menys com dir "pèndul florit" –nom de parida–, sembla que va inspirar el títol d'una espècie de memòria de l'escola nacionalcatòlica que va implantar el règim del general Franco. *L'obrires per on l'obrires, l'E... més »

EL NUVOLET DE BERNAT CAPÓ

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/03/17
*Per Salvador Bolufer* *Bernat Capó*Bernat Capó ha mort. Tenia 89 anys (molt ben aprofitats, si ens atenem a la quantitat de coses fetes i ben fetes que ens ha deixat per herència). No puc presumir de conèixer Bernat de tota la vida, però la deessa fortuna em va regalar la sort de coincidir amb ell fa 18 anys, i des de llavors ençà he pogut gaudir la seua amistat i la seua enriquidora mestria. Molt s'ha escrit i molt més s'escriurà sobre la vida i obra d'aquest homenot de Benissa (m'encanta eixe qualificatiu –homenot– que algú li ha atribuït aquests dies), i a més ho han fet i ho ... més »

VERSOS (PER)VERSOS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 3/03/17
*Per Salvador Bolufer* Ja està quasi. Després de 9 mesos de gestació –com les criatures humanes–, *Versos (per)versos* està a punt de veure la llum. Ja hem trencat aigües, i ens avisen del paritori editorial que el feliç esdeveniment tindrà lloc durant els pròxims dies. Portada del llibre *Versos (per)versos*, dissenyada per Josep Olaso, d'Edicions 96. *Versos (per)versos* és un llibre de poemes on es resumeixen, a manera de mostra, les diverses facetes de la meua producció satírica dels últims 15 anys. El projecte s'ha portat a terme amb la necessària complicitat d'Edicions 96... més »

LA PÀTRIA DELS FORASTERS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 17/01/17
*Per Salvador Bolufer* *Començaré aclarint que aquesta referència als "forasters" no amaga per a res connotacions xenòfobes, ni histèries patriòtiques ni monomanies xovinistes. Poder arrelar en qualsevol país del món, siga per gust o per pur instint de supervivència, és un dret que no se li pot negar a ningú, i els que presumim de ser nadius d'una zona privilegiada hem de tenir clar que ho som perquè algun avantpassat nostre va immigrar als paratges que nosaltres ara habitem. Els forasters d'aquesta història són aquells (i aquelles) que, de manera circumstancial i/o motivats per al... més »


.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.

.

BURRIGLOSSARI
Lexicografia autonòmica i volantins gramaticals.
(Especial crisi)

.

BURRIBREUARI
Notícies, curiositats i comentaris expressats en format breu.
(Magatzem de burribreus)

.

Accés als enllaços:

GLOSSES GLOSSADES I BURRIBREUS DE BUCOMSA (cliiic)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.