...

............................................................................

dimarts, 22 de maig del 2012

PER SEMPRE MÉS, MIQUEL (A la memòria de Miquel Plana)

Per Maria Josep Escrivà

No podria escriure des del dolor. Mai no ho he sabut fer. Per això, si he de dedicar unes paraules de comiat a Miquel Plana, l’amic, l'editor bibliòfil, l'"arquitecte de les belles lletres", com el vam qualificar des d’ací mateix fa només uns dies, haurà de ser des de l'estima privilegiada, des de l'immens agraïment, i des d'aquella lliçó de vida que només les persones sàvies i humils alhora saben impartir −discretament, silenciosament− entre els qui, en algun moment, hem tingut la fortuna de creuar-nos-les en el nostre camí


Alzina surera que creix a la vora de les grederes del volcà del Croscat
(parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa),
molt a prop de la ciutat d’Olot.

Miquel Plana i jo havíem estat treballant, per feliç iniciativa seua, en la composició d’una obra que s'ha dit Cal·ligrafies al buit. Aquest llibre, format per 12 dibuixos a l'encuny de Plana i per 12 poemes de qui escriu aquestes línies, s'ha desenvolupat, pràcticament, tot al llarg del procés de la malaltia que ha dut a Miquel fins al final dels seus dies. Aquesta és la primera meravella. En cap cas l'artesà bibliòfil no va renunciar a la possibilitat d'enllestir amb èxit el que ben aviat va saber que seria l'últim treball de la seua llarga i prolífica dedicació a convertir en objectes d'art els textos literaris que tocava. Amb la imprescindible ajuda, sobretot en els últims mesos, del seu fill, Elies Plana, i de Conxita Ayats, la seua muller, sense la qual en paraules que Miquel repetia sovint "res no hauria estat possible".


Amb aquesta cara de satisfacció es mirava Miquel una de les seues obres acabades, amb l'esquena flanquejada per la llibreria on reposen els llibres que ell mateix ha produït. Títols i autors impagables en embolcalls únics i irreproduïbles. A la dreta de la foto es pot veure el llom d'Anna,
de Manuel de Pedrolo.

El passat 4 de maig, després de tres anys plens d'emocions de tot tipus, va arribar a casa una caixa de dimensions considerables, amb sis exemplars de les Cal·ligrafies Plana-Escrivà i amb un munt de dibuixos i de material, peces descartades per algun motiu, obsequis d'ell que vaig interpretar com un gest de generositat extrema i definitiva amb què l'amic d'Olot volia acomiadar-se de mi. Dos dies després, quan ja havia redactat la meua temptativa d'agraïment en aquest burribloc nostre, vaig escriure a Miquel, amb paraules del tot insuficients per a arribar a correspondre totes les grandeses amb què ell m'havia malcriat. I encara, el gran i humil savi, em va respondre en aquests termes. Crec que les seues paraules poden funcionar com a exemple del que considere que ha de ser la més alta lliçó de vida: acceptar la pròpia mort amb consciència serena, i transmetre-la a la gent estimada com un aprenentatge de vida.

«06 de maig: De l’estima de la Garrotxa cap a la Safor

»[...] M'he tret en paper l'escrit del teu blog que em dediques perquè sóc dels antics, dels que que llegeixo, gaudeixo i comprenc millor sobre paper que en pantalla. T'agraeixo molt tot el treball que has muntat, està molt bé, és ponderat i fidel a la veritat. Això fa que les paraules siguin creïbles i perdurin en el temps.

»En el fons la meva vida ha estat fruit d'una vocació i passió pels llibres. Les vocacions són un regal i ningú se'n pot vantar. Sí, però que puc dir-te que l'he conreat al màxim amb esforç, treball i la intel·ligència que m'ha estat donada.


»Durant aquests anys he buscat l'escalf i companyia d'amics i col·laboradors per poder servir el millor al públic que m'ha fet confiança en els meus treballs.

»Vaig començar treballant amb els poetes que em doblaven l'edat, Marià Manent, S. Espriu, Pedrolo... i ara al final he acabat, tant amb el llibre de 24 Poemes d'amor com en el nostre, amb persones que sou molt joves i que ara sóc jo que quasi us doblo l'edat. S'ha complert el cicle de la vida.

»La meva salut va, progressivament, a la baixa. Com crec que ja t'he dit altres vegades, he d'estar content  amb la vida viscuda. Estic ben acompanyat de familiars i amics i textos com el que m'has enviat avui, em donen ànims i ajuden a viure.


»Una abraçada des de la Garrotxa plena d'afecte. Miquel i Conxita.»

Des que ahir vam intuir, i després ens van confirmar la mala notícia, a través de Facebook, hi ha hagut molta gent que ha dedicat paraules de conhort i de calidesa per la pèrdua física de qui ja per sempre vindrà amb mi com un més dels meus àngels bons. El conhort de l'estima és una de les coses que ens fan més humans i més dignes. Amb permís de l'autor, voldria reproduir ací les que l'amic i poeta Carles Mulet m'ha adreçat. Ací els donarem forma de colofó, com els que Miquel Plana utilitzava per a cloure els seus llibres. Amb cura i amb delicadesa metòdica i amorosa, fins al final.

  
El dol és, també, fem que alimenta la nostra vida. 
Miquel ja és una part de tu: 
la vivència i l'experiència viscuda amb aquell que mor
no morirà mentre ens fecunde.

CARLES MULET



Colofó de Cal·ligrafies al buit, Olot, 2011.


2 comentaris:

  1. Na cal dir que estic molt content que en faces ús de les meues paraules. I, el que és més important, com podem adquirir el llibre?

    ResponElimina
  2. Gràcies, Carles.
    Hi ha gent que em pregunta el mateix, però, per les característiques especials de l'edició i per les circumstàncies en què es trobava Miquel, encara no havia pogut indagar si hi havia alguna manera "raonable" d'adquirir el llibre. Us diré alguna cosa només la sàpia. De moment, anirem pensant alguna activitat on, almenys, puguem donar a conèixer les preciositats que feia aquest home. Una abraçada ben forta.

    ResponElimina


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................