...

............................................................................

dilluns, 4 de juny del 2012

NOU POETES I UN CRÍTIC CONSPIREN A MÈXIC

Guapes, lletges, honrats, deshonrats:
aquest és el destí de tothom.
 Per si encara hi ha algú que no ho sap...

Entre finals d’octubre i principis de novembre de 2010, un grup de poetes catalans, més el crític Jordi Marrugat, tinguérem la sort de ser convidats a Mèxic per participar en unes “Jornades de poesia contemporània catalana i mexicana” titulades Entre la paraula i els sentits”. Just en unes dates en què el país al complet es prepara per commemorar el Dia de Morts. Una festivitat que coincideix en dates amb el nostre Tot Sants, on la veneració als difunts es barreja amb la bulla, amb tota una sèrie d’expressions artístiques de caire satíric i burlesc envers qualsevol tema de caràcter social i, sobretot, polític. I on hi ha, al fons de tot, la visió grotesca del caràcter indefugible de la mort. Si busquem un paral·lelisme amb la filosofia que marca el caràcter daquest bloc, crec que ben bé podríem admetre que, la que caracteritza les festes mexicanes del Dia de Morts seria una espècie de Burrera a gran escala, practicada de manera indiscriminada i assumida a títol oficial; una espècie de Burrera Nacional.

Recorde l’experiència com una de les més intenses humanament parlant, més enriquidores pel que fa a experiències literàries, i −no menys important−, com una de les vivències més divertides que la poesia m’ha regalat mai.

A les ruïnes de la ciutat precolombina de Teotihuacan (en nàhuatl, lloc on els homes es converteixen en déus”), lexpedició catalana escalà
la piràmide del Sol, com pertoca.

Tinguérem temps de conèixer una mica la immensa i superpoblada capital (Mèxic D. F.), de ser absorbits pels seus contrastos; estiguérem a l’Orfeó Català que va acollir tants artistes i intel·lectuals catalans exiliats després de la guerra civil espanyola, i a la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM); hi participàrem en recitals, en taules redones, en espectacles, sempre acollits per un públic entregat, increïblemet nombrós i admirablement participatiu i entusiasta; ens desplaçàrem per diferents estats dintre del país. En el meu cas, juntament amb el poeta Víctor Sunyol, vaig tenir ocasió de participar en una sèrie d’activitats a la ciutat de Mérida, a la península de Yucatán, on vam conèixer el Casal Català, i on ens van rebre com a autèntics ambaixadors de les lletres. Emocionant és poc.


A més de 9.000 quilòmetres de distància de casa nostra, al Casal Català de la Península de Yucatán no vam deixar de trobar cap dels nostres símbols d’identitat. El president és larqueòleg osonenc Josep Ligorred. Leonor (mexicana), muller de Miquel Duran (català),
s
’encarregà que no hi faltara detall.

“Les jornades foren un d’aquells rars esdeveniments en què persones i institucions s’alien per vèncer els tristos condicionants mercantilistes de la societat actual, fer que la poesia hi abandoni momentàniament el seu paper de parenta pobra i conspiri amb èxit gairebé es diria que misteriósa favor d’una cultura i una humanitat millors.”

A la imatge, un dels altars indígenes que ens trobàrem a la ciutat de Mèrida: orígens ètnics, colorit, i espiritualitat, en una barreja fascinant desplegada amb motiu de la festivitat del Dia de Morts.

Ho diu Jordi Marrugat, el crític de l’expedició, en aquest article completíssim que acaba de publicar a Estudis Romànics [Revista de la Secció Filològica de lInstitut d’Estudis Catalans], vol. 34 (2012), pp. 680-684, i que ara, amb tanta amabilitat, ens ha cedit perquè puguem reproduir-lo íntegrament al Rebost del bloc de Bucomsa. Aprofitem l’ocasió −amb permís de Jordi− per il·lustrar el text amb alguna de les imatges que pot deixar constància daquell viatge, i que demostren que el crític ha sigut impecable, i implacable, en la seua narració dels fets. Per accedir al text íntegre, poden clicar ací.

Gràcies per la feinassa, Jordi. I per deixar-nos custodiar-la als arxius de Burrera Comprimida.

Al cim de la piràmide del Sol, el nostre crític Marrugat sen protegia com podia. A la seua esquerra, el poeta valencià Eduard Ramírez. Asseguts, Rake Signes i Marc, integrants del mateix nucli familiar; l’amable Xavier Martínez, un dels organitzadors, que ens acompanyava allà on anàvem
com la nostra pròpia ombra;
i la poeta, vídeo-artista i agitadora cultural Ester Xargay.

Els nou que conspiràrem per terres mexicanes fórem: Carles Hac Mor, Ester Xargay, Víctor Sunyol, Pau Vadell, Jaume C. Pons Alorda, Pau Gener Galin, Eduard Ramírez, Pere Perelló Nomdedéu (mallorquí establert a la ciutat de Mèxic), Jordi Marrugat i jo mateixa. En la secció de logística: Neus Ortega, Xavier Martínez, Carles Bondia, Marta Puig i Pep Companys. A tots ells, i elles, agraïments i afectes infinits.


Cartell de les Jornades de Poesia Contemporània Catalana i Mexicana, celebrades a Mèxic entre octubre i novembre de 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................