Si cliquen ací:


podran fer un passeig virtual pel burribloc i buscar amb facilitat

tots els continguts que hem publicat fins ara.


...


PASSA LA VIDA........................ EL CORRAL DE BUCOMSA

........El Pulcribloc..................................................El racó del fumador



EL SOLFABLOC........................ EL REBOST DE BUCOMSA

... Estellés en solfa........................................La vida secreta de les paraules

dilluns, 18 de juny de 2012

QUI RECORDARÀ AQUELLS ESTIUS?

Per Maria Josep Escrivà

Fa un temps vaig col·laborar amb Ràdio Gandia-Ser amb uns petits espais d’opinió setmanal. La primera d’aquestes col·laboracions va estar motivada per un titular dels que se solen sentir als noticiaris periòdicament, sobretot en aquelles temporades en què escasseja el material informatiu de primer ordre. Una locutora es referia al temps d’oci de les criatures durant les vacances d’estiu en termes de “trasbals” i de problemàtica familiar enfadosa. Això em va dur a retrocedir mentalment fins als meus anys descolar, quan els estius feien olor d’estiu, els bancals eren paradisos salvatges, i les basses, els parcs aquàtics de la meua generació. 

Una de les moltes séquies de la marjal de Gandia que, en aquest cas, desguassa a lullal de lEstany, al paratge de lalqueria del Duc.

Vaig tenir la impressió que aquella notícia rutinària d’un migdia de juliol comportava una evidència molt més transcendent: aquella locutora anunciava, en termes de quotidianitat, la fi del mite edènic de l’estiu. Just per als descendents dels qui, en altres temps, l’estiu havia sigut una etapa d’expansió incomparable a cap altre moment de l’any. Dos mesos llargs on només calia botar un marge per a descobrir meravelles insospitades. 


Una primera versió d’aquest text es va recollir al volum commemoratiu dels 75 anys de Ràdio Gandia (1933-2008), titulat La opinión en la ràdio, la qual cosa no puc més que agrair als responsables que, entre les aportacions dels altres 7 companys, van considerar oportú incloure-hi les meues, a pesar que foren estacionals. Així doncs, amb alguna variació: QUI RECORDARÀ AQUELLS ESTIUS?


He sentit dir a una escriptora valenciana que duem la infantesa amb nosaltres durant tota la vida, que, com cada una de les nostres edats, la infantesa se’ns va acumulant a dintre com un bagatge inesborrable, va transformant-se i transformant-nos, però ja no ens abandona mai.

Els estius de la meua infància foren humilment feliços. Vaig tindre una germana, un germà tardà, quatre amigues i cinc cosins. I dos espais d’aquells màgics perquè només existeixen mentre nosaltres existim de xiquets. El primer, cronològicament parlant, ocupava una zona que va ser trinxera de marjals entre la mar i les muntanyes, on el Grau s’acabava abans de la Devesa, d’on partia el camí vell de Cullera. Allí hi havia els meus avis paterns i sa casa, de les de corral i parra. I hi havia també un món meravellós on no faltava cap element de faula: una sèquia, la d’Ahuir, on ens endinsàvem a l’aventura d’atrapar animalons aquàtics; una sènia que feia molts anys que havia deixat de rodar, i que en els anys setanta extreia l’aigua amb un motor ronc que, quan es posava en marxa en aquelles vesprades ensopides d’estiu, volia dir que s’havia acabat la sesta; sendes foradades per uns escarabats que dèiem joanets −segurament perquè apareixien al voltant del solstici, a la poqueta nit−, i que acaçàvem al vol; i un camí de terra que travessava marenys d’hortalisses fins arribar als primers xalets de la platja, i pràcticament a la vora de la mar.


El nom del lloc, també de faula, és l’únic que queda d’aquell paradís del record: el Clot de la Mota. En el breu espai que ocupa la meua memòria immensa hi ha actualment un parc de jocs infantils i, tot al seu voltant, edificacions altes, anònimes, blocs de ciment, carrers asfaltats. I uns versos, a manera d’epitafi supervivent:

En un sospir a penes, fórem còmplices,
perquès d’un món enllà l’estiu de bat
a bat, enmig d’un clot antic de motes,
trinxera de la mar, on l’últim raig
de sol sempre fou verd.

L’altre espai edènic que forma part del bagatge de vivències venturoses es conserva encara, per sort, molt paregut a com fou en els primers anys d’adolescència. Els topònims, aquell altre patrimoni que cal preservar com a herència d’alt valor cultural, eren al nostre hàbitat, entre altres: el molí de Santa Maria, el camí Fondo del Grau, lalqueria del Duc, el castell de Bairén, la bassa de Penya, el barranc de Sant Nicolau...

Al nostre riu mític, barranc de Sant Nicolau per a la resta d’humans,
hi pescàvem anguiles.



En aquells escenaris, les aventures expedicionàries deixaren pas a les reunions nocturnes amb els cosins, a les confidències íntimes, a tot el que es feia més important des del moment en què es contava.

Hi havia les basses, les sèquies, sempre al nostre abast, l
olor humida de molla de caragol, tot el dia enganxada als cossos; la clandestinitat dels canyars, la música nocturna dels grills, els punts fosforescents dels cuquets de llum. La vida dels estius fou rotundament exterior, lliure, infatigable, compartida i ara ho sé−, la que em va aportar experiències indelebles, d’aquelles que, una vegada s’han acabat en el món real, passen a formar part del mite: com les cases quan es reformen; com les persones que desapareixen i de sobte habiten una altra dimensió; com les nits que s’enllacen una amb l’altra i que, encara, si m’hi concentre amb força, continuen murmurant-me secrets intransferibles.
LUllal per excel·lència. Un lloc estimadíssim, en lentorn
de l
alqueria del Duc. A segons quines hores,
encara s
hi respira un silenci litúrgic. Com de pou.

Actualment, sembla que les vacances escolars s’han convertit en un problema greu per als pares i les mares que, absorbits per la seua vida laboral, no saben com ocupar l’oci estival dels fills. Fixem-nos que això d’ocupar l’oci dels menuts, dut a l’extrem, ens pot conduir a dissenyar les vivències d’un temps de descobertes de primera magnitud, i a suplir, amb els requeriments dels adults, allò que haurien de ser experiències exclusives de xiquets. Les coses han canviat, d’acord. Però potser, entre les tasques programades dels nostres fills, hauríem de concedir-los loportunitat de reservar-se una parcel·la on poder generar lliurement el seu patrimoni del record, el que els haurà dacompanyar per sempre. Aquell “bagatge inesborrable” de la infantesa, on els adults només hauríem de jugar un paper: el de fer-lo possible.


El sol continua ponent-se, cada juliol destiu,
a la vora del Mondúver i del castell de Bairén.
Això no ha canviat, a pesar que s
han fet grans
els ulls que ara ho miren.

6 comentaris:

  1. M'han entrar ganes de repensar-me i reviure'm: buidar els melons podrits per a fer fanalets, recollir les nous, escoltar la xixarra, anar a la muntanya a dormir al ras... Ens vegem als marges i les sèquies. Bon solstici companys

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bons llocs per a una cita, els que proposes, amiga! Una altra sensació impagable de l'estiu rural, és a dir, dels nostres estius de poble: fer-te descalça i ficar els peus dins d'una canal, en l'aigua enravenada, aprofitant que algú rega el bancal. Ara la gent se'n va als SPA: ni punt de comparació!

      Elimina
  2. Bé, en poques paraules: un text preciós i emotiu, de budell i de regressió. No em fa vergonya dir que m'he emocionat molt perquè la companyia de les fotos i la intensitat del que deies, em remetia a la llum potent d'aquells estius invencibles. Tots tenim dins els estius invencibles de Camus, els estius sempre ho són però el problema és per què no tornem a reviure'ls quan ja hem entrat en aquesta pseudo-maduresa que tot ho assola i que ens avorreix fins la medul.la. En recordar els canyars que trepitjares, també has recordat els bassals que tots hem aixafat alguna vegada. Tinc una novel.leta borda i inèdita que es diu Cullerots que aborda precisament eixe món perdut. Te la passaré!Una abraçada ben forta!

    ResponElimina
  3. Sóc també marjalenc, d'aquells que volien pols i anaven a l'era, i que aprenien a nadar als "blaus" on es podien veure 30 metres de profunditat amb una tendral netedat (Estellés dixit), i on aguantar un parell de minuts la temperatura de l'aigua era un autèntic mèrit.La Marjal "de" Maria Josep (Grau de Gandia) està molt a prop de la "meua"(Pego). Per això he reviscut a través d'aquest article els meus estius rurals, i m'han entrat ganes de visitar uns indrets que han patit diversos intents de dissecació per a pràctiques especulatives i que, fins i tot, els mandataris de guàrdia dels anys 80 oferiren als americans per tal que muntaren un parc d'atraccions. Sempre ens ha salvat la campana, però la Marjal ja no és com era... i nosaltres tampoc.

    ResponElimina
  4. He tornat a sentir aquelles palpitacions d'infantesa i una llàgrima de nostàlgia retinguda i a punt de saltar. Els meus estius també són de marenys, de caseta de murs de pedra i ombralls de senill, d'estones de pesca amb molles de caragols, de nits d'estrelles, de constel·lacions i camins de Sant Jaume. Olors de mar i aigua de riu. De colors i sabors. De camins recorreguts amb amigues i amics de sempre i de nous. De granotes, de paputs, de llagostins i...mosquits. De tomaques, pebreres i melons. D'aquelles taules per al reg convertides en piscines d'aigua transparent i fresca. De canyes i baladres... Però el que més m'agradava era, en una nit de lluna plena, sentir el contacte de l'arena amb la pell a la vora de la mar. Perquè no fan jardins amb tot això? Amb bancals per a botar i solsides per a relliscar; pedres per a seure i terra per a xafa; arbres per a pujar; insectes per a observar i flors per a olorar?

    ResponElimina
  5. Que ben acompanyada ha estat aquesta entrada! Us confesse que, en realitat no era més que una manera de matar el cuquet burribloquer d'una manera senzilla i que, alhora, aportara un puntet d'amabilitat i de dolçoreta a tanta mesquinesa mediambiental com ens envolta.

    Jovi diu que s'ha emocionat llegint-la, i jo li dic, a ell, que, si ja me l'estimava, ara que sé que no li fa vergonya dir que s'ha emocionat molt, me l'estime més encara, i em sent orgullosa de ser una entusiasta admiradora del que escriu. I per descomptat que, quan vulgues, em llig els teus Cullerots.

    Salvador Bolufer quasi n'ha fet una prosa poètica, i damunt lírica, amb el seu comentari. Excepte quan s'hi ha referit als americans i el parc d'atraccions. La gent que s'ha criat al "meu" territori de marjal, senyor Bolufer, als "seus" "blaus" diu "lluents". Fixe's quines joietes, fins i tot lingüístiques, porten incorporades les marjals!

    I de Pepa què he de dir? Que s'ha engolosit amb les mateixes possibilitats poètiques del nostre medi marjalenc i n'ha fet una descripció bellíssima. Però no dónes idees amb això dels jardins, Pepa, perquè segur que ens canviarien les canyes, el baladre i el senill per palmeres importades del Marroc, i ens hi posarien bancs de ciment i algun castell inflable flotant dins d'una séquia. Millor que no ho senten els polítics (sobretot, que no ho senta l'alcalde de Gandia, per si de cas...).

    I per últim: crec que tota la gent que ha fet seues les vivències que descriu aquest article me n'ha parlat en termes de nostàlgia, i d'enyorança, i amb motius més que comprensibles. Però jo vull pensar que tot això forma part del nostre patrimoni com a personetes humanes, que ve amb nosaltres, i que la nostàlgia i l'enyor només són les recialles d'haver estimat abans moltíssim. Tot forma part de la mateixa vivència.

    Ja ho sabeu; encara hi sou a temps: passegeu un capvespre d'estiu, quan el sol comença a pondre's, per algun caminal silenciós de marjal, i dieu-me si això és comparable a res.

    ResponElimina

VERSOS (PER)VERSOS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 3/03/16
*Per Salvador Bolufer* Ja està quasi. Després de 9 mesos de gestació –com les criatures humanes–, *Versos (per)versos* està a punt de veure la llum. Ja hem trencat aigües, i ens avisen del paritori editorial que el feliç esdeveniment tindrà lloc durant els pròxims dies. Portada del llibre *Versos (per)versos*, dissenyada per Josep Olaso, d'Edicions 96. *Versos (per)versos* és un llibre de poemes on es resumeixen, a manera de mostra, les diverses facetes de la meua producció satírica dels últims 15 anys. El projecte s'ha portat a terme amb la necessària complicitat d'Edicions 96... més »

LA PÀTRIA DELS FORASTERS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 17/01/17
*Per Salvador Bolufer* *Començaré aclarint que aquesta referència als "forasters" no amaga per a res connotacions xenòfobes, ni histèries patriòtiques ni monomanies xovinistes. Poder arrelar en qualsevol país del món, siga per gust o per pur instint de supervivència, és un dret que no se li pot negar a ningú, i els que presumim de ser nadius d'una zona privilegiada hem de tenir clar que ho som perquè algun avantpassat nostre va immigrar als paratges que nosaltres ara habitem. Els forasters d'aquesta història són aquells (i aquelles) que, de manera circumstancial i/o motivats per al... més »

FER DE COS EN PLA SALVATGE...

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/08/16
*Aquest títol, de brusca aparença però de nobles intencions, es correspon amb un dels versos que componen el fragment poètic que podran llegir a continuació. Pertany a una farsa que vaig escriure l'any 2005 sota el títol L'enigma de les tres gràcies. * *Les tres gràcies de la farsa, vistes per Àlex Seguí.* *Feia temps que no espolsava la pols de les coses que escrivia quan l'abundància encara matava la fam. Però ara estic preparant una recopilació de la meua poesia satírica per a publicar-la en forma de llibre, i estic trobant-me cosetes que tenia pràcticament oblidades. La tasca es... més »

LA GOSSA SORDA, per omnia secula seculorum...

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. -7/07/16
*Per Salvador Bolufer* *La nit del 18 al 19 de juny de 2016, LA GOSSA SORDA va posar el punt i final a la gira de comiat que iniciaren fa més d'un any. I ho feren a Pego, bressolats per una autèntica riuada humana que es perdia en l'horitzó de l'espai que s'havia habilitat per a l'efecte. La magnitud de l'esdeveniment mereixia que l'ajuntament hagués volgut cedir un recinte més idoni, però la màgia del moment va superar en molt les incomoditats de l'indret, i la sort, el bon rotllo i la bona organització van permetre que la festa es desenvolupara entre les emocions més emotives i en... més »

LA XIQUIPANDI EN CROMOS

BURRERA COMPRIMIDA a EL CORRAL DE BUCOMSA - 25/06/16

*Col·lecció de burricromos de la xiquipandi. *

*Pròximament ampliarem l'àlbum.*


.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.

.

BURRIGLOSSARI
Lexicografia autonòmica i volantins gramaticals.
(Especial crisi)

.

BURRIBREUARI
Notícies, curiositats i comentaris expressats en format breu.
(Magatzem de burribreus)

.

Accés als enllaços:

GLOSSES GLOSSADES I BURRIBREUS DE BUCOMSA (cliiic)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.