Si cliquen ací:


podran fer un passeig virtual pel burribloc i buscar amb facilitat

tots els continguts que hem publicat fins ara.


...


PASSA LA VIDA........................ EL CORRAL DE BUCOMSA

........El Pulcribloc..................................................El racó del fumador



EL SOLFABLOC........................ EL REBOST DE BUCOMSA

... Estellés en solfa........................................La vida secreta de les paraules

dilluns, 7 de gener de 2013

SENYOR REI, JO ESTIC ACÍ

Per Maria Josep Escrivà



No sé a sant de què ens ha entrat darrerament un ataquet d’ortodòxia catòlica, apostòlica i romana i ens hem posicionat a favor o en contra de les últimes il·luminacions de qui se suposa que és la màxima autoritat en assumptes de fe cristiana en la Terra.

No parlem d’aquestes il·luminacions, 
encara que... ausades vida!
Carrer Major de Gandia. Desembre de 2012
He pogut observar que, entre les persones que visiten el pessebre que cada any fa ma mare a casa, la immensa majoria no sap diferenciar l’escena de l’Anunciació de l’Àngel als pastors, de l’Anunciació de l’Àngel a Josep. En aquest segon cas, s’hi anuncia la maternitat de Maria a qui ha de ser el pare –socialment parlant, que no biològicament– de Jesús. En el primer cas, l’àngel anuncia, als humans més humils, representats per uns pastors que passen la nit al ras, que ha nascut el fill de Déu. No pretenc fer amb això cap lliçó de teologia. Jo sóc la primera que m’he deixat alliçonar per l’experiència betlemística de ma mare, a l’hora de reconèixer cada escena i associar la representació icònica amb el significat bíblic, indiscutible i inalterable per a ella només pel fet que “així ha sigut tota la vida”.

Adoració dels Reis Mags a l’Infant Jesús.
El papa de Roma pot dir missa, si vol,
però el bou i la mula hi són. Com tota la vida!

 Foto: Eduard Vilamitjana
  
Ara he constatat que molta gent s’ha entretingut, i fins i tot s’ha molestat, dilucidant si, a l’estable on va nàixer Jesús –redemptor de la humanitat, que no és missió anecdòtica–, hi havia o no hi havia bestiar. I les mateixes cabòries han derivat de l’origen andalús –que no és andalús, que és tartessi...– dels tres Reis Mags que arribaren a Betlem per adorar el Messies, i on sembla que hi ha molta simbologia teològica i poques dades reals històricament parlant. Però a qui hauria d’importar tot això, més que, en qualsevol cas, als propis teòlegs? La fe dels creients vertaders no se n’hauria de ressentir, per les revisions d’aquests detalls¸ i amb els no creients, no hi ha cas.

Els menuts de la casa, en el moment en què acaben de descobrir
que els Reis han vingut carregats.
Jo, anit, abans de sopar –que és el moment en què cada any arriben els Reis a cals meus pares–, vaig tornar a viure de prop la il·lusió dels més menuts de la família, i la il·lusió dels més grans, perquè gaudeixen amb la il·lusió dels menuts, i també la il·lusió dels qui, amb les caracteritzacions pertinents, aporten el toc escènic en aquell dormitori de llit conjugal que, en qüestió de minuts, apareix sepultat pels regals embolicats en papers multicolor. Val a dir que, damunt d’aquest llit conjugal, s’hi materialitzen totes les cartes que cada membre de la casa ha adreçat prèviament a SS. MM. els Reis. I mai no han fallat en la seua mampresa ingent, fins a l’actualitat.

Primera carta que Ferran, amb 3 anys, va escriure als seus
Reis Mags d’Orient. Desembre de 2011.
Els protagonistes de la casa, i de la nit, són, com en totes les cases on n’hi ha, els menuts. En el meu cas, els dos nebots, de quasi 6 anys, i de 4, respectivament, i la neboda de 13, que ja ha passat a ocupar un lloc –adjunt, però indispensable– entre aquells personatges que caracteritzen la màgica escena al dormitori conjugal.

Aquest any, el més menut, Ferran, m’ha ensenyat una cançoneta que, alhora, li han ensenyat a ell, a escola. Fa així:

Visca els tres Reis d’Orient,
que porten torrons a tota la gent;
una botifarra per a la meua mare,
un got de vi per al meu padrí,
un tros de pa per al meu germà
i un tall de coca per a la meua boca.

Joan hi practicava amb el llapis, quan encara no tenia 4 anys.
I encara que aquests tres personatges màgics ja deuen volar lluny de les nostres finestres (perquè, sí..., Ses Majestats vénen amb camell, però entren volant a les cases, que per això fan servir la màgia com els plau, i com la necessiten), jo, ara mateix, des de la tranquil·litat terrenal del meu escriptori, els demanaria, a Melcior, a Gaspar i a Baltasar, un gran i just desig: que en tot el temps que els queda per davant, als meus nebots, de seguir estudiant, i als qui encara vindran darrere, de cantar-li cançons, al Senyor Rei i al seu patge indispensable... Millor dit: que per sempre més els meus nebots, i tantes criatures com els meus nebots puguen ensenyar-se cançonetes que els desperten la màgia, en la seua llengua, i que les canten en la mateixa llengua dels seus avis, i dels avis dels seus avis. La mateixa en què, des que tinc ús de raó, abans d’obrir la porta del dormitori conjugal, en el moment en què als xiquets els va el cor a cent per hora, hem cantat, grans i menuts:

Senyor rei, jo estic ací:
la palla i les garrofes pa’l rossí
i la casca per a mi.

I ací, les pràctiques d’escriptura de Ferran,
amb la llengua fora, i esquerrà.
Sí, això vull, benvolguts Reis Mags: que pels segles dels segles continuem tenint escoletes, escoles, centres d’educació en general, a l’abast de tothom, lliures, plurals i progressistes, on ensenyen, als nostres xiquets, i als nostres joves, les cançons que canten ara els meus nebots, que són, poc dalt o baix, les que els meus avis van ensenyar als meus pares, i els pares dels meus avis els van ensenyar, a ells. I així enllà del temps, fins aquella nit màgica, com la d’anit mateix, en què una estrella va creuar el cel per indicar on hi ha una casa amb les finestres obertes per on deixar entrar un dels tres Reis, carregat d’il·lusions... i acompanyat, per descomptat, pel seu patge indispensable.

El rei Melcior, amb la companyia fidel del seu patge. No sabem ni com hi van arribar ni com se’n van anar, però allà hi eren, la nit del 5 al 6 de gener, puntuals, carregats de regals i, sobretot, d’il·lusions de les que no es paguen amb tots els diners del món.

9 comentaris:

  1. Escaient i necessària entrada -propera i tendra tria fotogràfica-, Maria Josep, sobretot en l'any internacional de la polèmica dels pessebres amb i sense animals. Al cap i a la fi, els protagonistes del nadal, que són els més menuts, no mereixen aquestes controvèrsies.Fas bé en desitjar-los -i desitjar-nos a tots plegats- molts anys de cançons i aprenentatges, ja que supose que és en eixe precís intercanvi de retronxes on rau l'autèntica màgia d'aquestes festes que ara acomiadem

    ResponElimina
    Respostes
    1. Retronxes...? A veure, espera... Ja està: una espècie de cançoneta amb rimes, no? És una paraula que tu hages sentit en la llengua parlada? Veus? Dir, escriure, compartir paraules..., quin aprenentatge millor? Jo no sé si aquestes festes tenen màgia o són les persones, i les personetes, que viuen amb autenticitat, i amb alegria, i que construeixen ficcions a la seua manera, les qui atorguen màgia a la realitat més pròxima. Siga com siga, sí que m'agrada molt aquest desig, Jovi: per molts anys de cançons i d'aprenentatges! I ja ho saps: escut antibales, i alegries per a l'esperit (i si n'hi ha per al cos també, molt millor!)

      Elimina
  2. Paraules dolces...paraules reivindicatives.... paraules d'esperança són un veritable regal per a tots. Per els més menuts i per els que ho som menys. Eduard

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'altre dia, Eduard, just arran d'un dels articles d'Alzamora que tu coneixes bé, algú es va arribar a qüestionar si hi havia algun lloc per a l'esperança en aquests moments. Jo hi apostava per l'activisme, perquè l'esperança em comença a resultar una postura estàtica i resignada, i l'amiga Begonya Pozo suggeria la fórmula següent: "Equilibri ideal: esperança + activisme". Si, a això, li sumem la necessitat de ser reivindicatius, contestataris, d'interpretar les barrabasades que estan passant al nostre voltant amb ironia, i amb humor i amb sentit crític, aleshores, no sé si aconseguirem resoldre res, però, almenys, haurem tingut el cabet ocupat a discórrer maneres positives de rebel·lia, no trobes?

      Elimina
  3. La meua il·lusió de xiquet amb els reis va durar poc, ja que a la botiga de mon pare aleshores venien joguets, i van haver de revelar-me el secret dels reis i les mares, per tal que no diguera als xiquets d'escola que havia vist els seus progenitors comprant allò que els patges deixarien al balcó de sa casa. Em contaven que només un any vaig rebre Baltasar, i li vaig recitar l'oracioneta que anota la sra. Maria Josep a l'article, però en una altra versió; aquesta:

    Senyor rei:
    les garrofes i la palla pa'l seu rossí
    i els joguets i les casques per a mi.

    Hi havia una foto que deixava constància d'eixe moment, però ara no la trobe. La imatge majestuosa del Baltasar més obscur que recorde era de mon tio Pepito, mascarat amb carbó de la ximenera. I la túnica imperial que portava era una cortina que havia despenjat ma uela Maria la Morena per a l'efecte, i va enrotllar el sr. rei amb l'habilitat la gran modista que era.

    Supose que mantenir la puresa de certes tradicions no és mala cosa, però hi ha un fotimer de votants (dels que voten) que haurien de tenir clar que els reis són les mares... i que els xiquets no vénen de París. A la vista està que, després, hem de pagar tots les conseqüències del que ells han votat repetidament.

    ResponElimina
  4. Bona observació, Salvador! N'hi ha dels que no mereixen creure en la màgia perquè ja fa temps que viuen dins del conte.
    Maria Josep, la paraula retronxa és estribillo, o almenys així em consta amb la de vegades que me la van corregir dels meus primers contes, tot i que en molts diccionaris no apareix. Crec que el meu batxillerat va ser especial, sobretot pel lèxic que em van formatejar.Després t'adones que moltes de les coses que vas aprendre aleshores -just com les tonades infantils del nadal- no es marceixen mai

    ResponElimina
  5. Sabeu què..., benvolgut senyor Bolufer i benvolgut Jovi? Que els qui no creuen en la màgia, perquè no tenen amor ni a la camisa que porten, allà ells; com diria la meua sàvia mare...: que els la pique un pato! Sabeu aquella pel·lícula tan bonica que es diu THE POLAR EXPRESS? Allà, el xiquet protagonista no sentia el so dels cascavells del Pare Nöel, perquè no creia en la màgia, fins que hi va creure. Al nostre voltant hi ha bon tall de miserables que no sentiran en la vida més que la campaneta que toquen els escolanets quan ajuden a dir missa, i que l'única màgia que coneixen és la d'omplir-se les pròpies butxaques a base de buidar les dels altres. I aquesta gent no només no creu en res decent i honrat, sinó que, damunt, no hi deixen creure. I per als qui els alcen el rabo...: el senyor Bolufer ja ho ha dit ben dit!

    ResponElimina
  6. La festa dels reis, ritual de la màgia i la utopia que cobra de nou sentit en els qui al cap i al cor encara tenen la llavor de la infantesa i de les alegries pròximes i humanes.
    (aquesta parrafada li la vaig llegir a Vicent Romans, el mestre d'Alcoi, i em va agradar, i ara m'ha vingut al cap).

    Recaets!

    ResponElimina
  7. Que guapet és veure't per ací, kirikú. Saps una cosa? Sempre he pensat que les coses boniques, o positives, com les alegries que tu dius, si damunt són pròximes i humanes són privilegis dels importants, perquè els tenim a l'abast, els podem gaudir de veritat.
    I posades a citar, m'ha encantat la paraula "reipublicà" amb què la crack Almudena Francés ha batejat la seua "majestat" particular. És bona, la nostra contacontes de primera!
    Va un cabasset d'abraçades cap a Manuel: reparteix-les.

    ResponElimina

EL NUVOLET DE BERNAT CAPÓ

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/03/17
*Per Salvador Bolufer* *Bernat Capó*Bernat Capó ha mort. Tenia 89 anys (molt ben aprofitats, si ens atenem a la quantitat de coses fetes i ben fetes que ens ha deixat per herència). No puc presumir de conèixer Bernat de tota la vida, però la deessa fortuna em va regalar la sort de coincidir amb ell fa 18 anys, i des de llavors ençà he pogut gaudir la seua amistat i la seua enriquidora mestria. Molt s'ha escrit i molt més s'escriurà sobre la vida i obra d'aquest homenot de Benissa (m'encanta eixe qualificatiu –homenot– que algú li ha atribuït aquests dies), i a més ho han fet i ho ... més »

VERSOS (PER)VERSOS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 3/03/17
*Per Salvador Bolufer* Ja està quasi. Després de 9 mesos de gestació –com les criatures humanes–, *Versos (per)versos* està a punt de veure la llum. Ja hem trencat aigües, i ens avisen del paritori editorial que el feliç esdeveniment tindrà lloc durant els pròxims dies. Portada del llibre *Versos (per)versos*, dissenyada per Josep Olaso, d'Edicions 96. *Versos (per)versos* és un llibre de poemes on es resumeixen, a manera de mostra, les diverses facetes de la meua producció satírica dels últims 15 anys. El projecte s'ha portat a terme amb la necessària complicitat d'Edicions 96... més »

LA PÀTRIA DELS FORASTERS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 17/01/17
*Per Salvador Bolufer* *Començaré aclarint que aquesta referència als "forasters" no amaga per a res connotacions xenòfobes, ni histèries patriòtiques ni monomanies xovinistes. Poder arrelar en qualsevol país del món, siga per gust o per pur instint de supervivència, és un dret que no se li pot negar a ningú, i els que presumim de ser nadius d'una zona privilegiada hem de tenir clar que ho som perquè algun avantpassat nostre va immigrar als paratges que nosaltres ara habitem. Els forasters d'aquesta història són aquells (i aquelles) que, de manera circumstancial i/o motivats per al... més »

FER DE COS EN PLA SALVATGE...

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/08/16
*Aquest títol, de brusca aparença però de nobles intencions, es correspon amb un dels versos que componen el fragment poètic que podran llegir a continuació. Pertany a una farsa que vaig escriure l'any 2005 sota el títol L'enigma de les tres gràcies. * *Les tres gràcies de la farsa, vistes per Àlex Seguí.* *Feia temps que no espolsava la pols de les coses que escrivia quan l'abundància encara matava la fam. Però ara estic preparant una recopilació de la meua poesia satírica per a publicar-la en forma de llibre, i estic trobant-me cosetes que tenia pràcticament oblidades. La tasca es... més »

LA GOSSA SORDA, per omnia secula seculorum...

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. -7/07/16
*Per Salvador Bolufer* *La nit del 18 al 19 de juny de 2016, LA GOSSA SORDA va posar el punt i final a la gira de comiat que iniciaren fa més d'un any. I ho feren a Pego, bressolats per una autèntica riuada humana que es perdia en l'horitzó de l'espai que s'havia habilitat per a l'efecte. La magnitud de l'esdeveniment mereixia que l'ajuntament hagués volgut cedir un recinte més idoni, però la màgia del moment va superar en molt les incomoditats de l'indret, i la sort, el bon rotllo i la bona organització van permetre que la festa es desenvolupara entre les emocions més emotives i en... més »


.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.

.

BURRIGLOSSARI
Lexicografia autonòmica i volantins gramaticals.
(Especial crisi)

.

BURRIBREUARI
Notícies, curiositats i comentaris expressats en format breu.
(Magatzem de burribreus)

.

Accés als enllaços:

GLOSSES GLOSSADES I BURRIBREUS DE BUCOMSA (cliiic)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.